Deco - Taules de conte

Si es tracta de posar color i flors a les coses, per mi qualsevol excusa és bona.

Durant les vacances de Nadal em van deixar que m'encarregués jo de parar la taula d'uns d'aquells àpats que comencen en dinar i acaben en sopars... Típic!

Així que me'n vaig aprofitar, i vaig posar-me a remenar els armaris, treure estovalles i buscar la inspiració.

Quan planegem com parar una taula, a la que voleu donar-li un aire festiu però no sabeu ni per on començar el primer de tot el que heu de pensar és quin estil li voleu donar a la celebració i de què disposeu. No és que estigui en contra del consumisme, ni vulgui arruïnar les botigues de decoració ans el contrari! Però sóc partidària de reutilitzar i d’aprofitar tot el que es pugui. Digueu-me ecologista... A més, sempre és divertit donar-li nous usos a coses que tenies en un armari agafant pols. Per tant, poseu en una taula els gots del que disposeu, les estovalles i els gerros. Un cop damunt la taula seguirem pensant com ho col·loquem i què descartem

En aquest cas em vaig decantar per un camí de taula preciós, brodat amb petites roses de color granat, i fulles serpentinejants verd fosc. Sé que era un àpat de Nadal, però  el Nadal també pot ser romàntic, també pot ser de conte. Si més no, volia alguna cosa que recordés molt al bosc, fugir del daurat i vermell omnipresent per Nadal.

La presa de decisions segueix... Haureu de decidir si voleu que sigui més o menys formal, si beureu vi, cava o nomes aigua, i on ho voleu servir. Copes? Gots? Transparents? De colors?

Escollir els plats en algunes cases serà senzill, potser nomes hi han d'un tipus, o teniu reservada una vaixella per les grans ocasions... Si és així enhorabona, us estalvieu una decisió important! Però si igualment voleu donar-li un aire totalment diferent a la taula, però sense que les butxaques se'n ressentin existeixen plats de paper i cartró espectaculars...! (Un altre dia us en parlaré amb més calma.)

Ja que els colors eren granats i volia que tot tingués un aire molt vegetal i florit, vaig triar la vaixella de l'àvia, de dissenys que recorden a la famosa Cartuja de Sevilla. Molt clàssics. Sí. Però per un àpat familiar la tradició ja hi està present...

Següent pas, el centre de la taula què? Espelmes? Una sola i gran? Llargues i primes amb candelers?
Un detall que dóna molta personalitat són les corones dels candelers. Existeixen molts estils, amb mil motius, textures i inspiracions. Vet aquí algunes de les possibilitats que tenia...

Al final però, vaig decidir fugir del tot de les coses típiques nadalenques per optar per una corona florida i una espelma en tons terrosos. A sobre però vaig afegir una altre de pedres transparents, donava un toc brillant i enjoiat, per no perdre de vista que ei! Era un dinar de Nadal!

Als dos extrems vaig improvitzar uns centres amb uns cistellets de boletes, unes espelmes velles roges i corones de fruits taronges.

Desprès d'un parell de proves em vaig decantar pels gots de color àmbar. Em recordaven a aquell color sèpia que tenen les fotografies dels avis, i crec que dins del meu cap encaixaven amb la idea de la vaixella.

També hi han solucions molt pràctiques i econòmiques com són els gots de plàstic. Segurament no ho hagués endevinat ningú, però els de la fotografia de més avall són de metacrilat. Perfectes si en els sopars hi han nens o sou una família propensa als accidents entaulats.

En un últim moment vaig sortir al jardí, em faltava alguna cosa encara que no sabia què buscava. I de cop ho vaig veure clar, un arbust que fa unes petites baies roges... Massa temptador. Vaig tallar-ne unes branques aportant així un element natural fresc i veritable. 

 

I voilà! 

Aquí teniu el resultat, una taula acollidora, càlida, i que no caldrà esperar a les festes nadalenques un altre cop per tornar-la a guarnir així!