Un tresor perdut: Altafulla

Altafulla, et pot ser un nom conegut o pot ser no et sona a res. Sigui com sigui estic aquí per descobrir-te o redescobrir-te el municipi de les ''bruixes''. (Deixem el tema bruixes que ja és batant controbertit)

El fet de fer un post sobre Altafulla te una causa clara: Estic fent un projecte amb una assignatura de la carrera que, bàsicament, es redueix a crear un producte turístic. Per aquesta raó hem pogut entrevistar a diverses personalitats de la ciutat que van des de el Alcalde, un historiador, les guies turístiques del poble, el cap del centre d'estudis de la ciutat i fins i tot un director de cinema amic d'en Corbacho. Totes elles amb una visió del municipi un tant curiosa i diferent però que deixa entreveure una base comú: Tots estimen Altafulla i en valoren el seu patrimoni.
Aleshores, que passa... per que no tenim turistes?

Per no avorrir amb tota la explicació de perquè el turisme a la part alta d'Altafulla és pràcticament inexistent o la buscar una raó per la qual no s'ha fet promoció, serà el que haguem de fer per tal de presentar el projecte. Aquí, en aquest post, m'agradaria deixar de banda els aspectes ''acadèmics'' i introduir la meva opinió més personal.

Tant personal com que en els meus 22 anys de vida no havia visitat Altafulla. És un problema? Doncs potser sí, i més si això ho fem la majoria. Te més gracia la cosa quan es troba a només 28km de distancia de casa meva i està entre Tarragona i Barcelona. I sense oblidar que, també, el seu nom és repetit mil cops per la veu del Regional que va a Barcelona ''pròxima estació: Altafulla-Tamarit". Si un dia decideixes fer una bogeria baixa del tren i dóna’t un tomb!

Des de aquí us convido a apropar-vos a Altafulla i deixar-vos encantar, que no embruixar, pels seus carrers i les seves històries. Per que com una de les guies va dir "Vivim en un petit poble de la Toscana, però a Catalunya". I no va malament encaminada, jo sóc amant dels carrers estrets i enrevessats que mai saps on et portaran. També de les casetes antigues amb encant que conserven les façanes i les decoren amb flores. I Altafulla és això: un conjunt de carrers amb mil racons esperant a que els hi facis una foto. I la cosa no acaba aquí, un cop ja hagis visitat la part alta posa punt mort i deixat endur cap a la costa. Els colors terra passaran a ser blaus i blancs però l’essència serà la mateixa amb la diferencia que ara l’aire fa olor a mar i les cases estan a tocar de les onades.
Per fer-ho més visual us deixo algunes de les fotos que he anat fent durant aquests dies:

El carrer de les botigues:

La Vila Closa: