Christmas DIY - Decoració per l'arbre de Nadal

Les possibles decoracions pels arbres de Nadal gairabé són gairabé infinites. I us ho anirem demostrant... 

 Però avui de moment us portem nomès una: càpsules de Nespresso reutilitzades, convertides en penjolls per l'arbre. 

Si sou amants del cafè i teniu la màquina, o coneixeu algu que la utilitzi, si us agrada la idea, ja podeu començar a demanar que us les vagin guardant... Si us sobren no patiu, segur que farem més entrades, que això de les capsules té moltes possibilitats. 

Hi han molts colors que permeten decoracions diferents, i combinacions més que arriscades. El toc metalitzat que tenen la majoria és perfecte per donar un aire festiu i brillant al nostre arbre. Els diferents colors són en funció de les diferents intensitats del cafè, l'origen, els aromes, el torrat, diferents proporcions i el tipus de cafè que es volgui preparar: expresso, llarg, tallat, amb llet...  És tot un univers d'aromes i sabors absorbents.

Podem trobar el que diuen els Grands Crus, que són les varietats més clàssiques:  Volluto - daurat, Ristretto - negre, Arpeggio - violeta, Lungo -verd...

Els descafeïnats són sempre en variacions roges. I els més aromàtics amb denominació d'origen són de color metalitzats suaus: Rosabaya de Colombia és rosat, Dulsao de Brasil és d'un daurat pàlid, i Indiriya de la Índia és verd metàl·litzat... + info sobre Nespresso

Periòdicament surten a la venta edicions limitades, o especials, que com mana un marqueting molt estudiat van acompanyats de dissenys inovadors, molt vistosos i únics per aquella varietat. 

Desrpès d'aquesta petita explicació del perquè dels colors de les càpsules passarem al més important:

Com es fan? Que necessitem?

Materials

- Ganivet amb punta 

- Agulles gruixudes 

- Cordills metalitzats

- Retoladors permanents 

- Tisores

- Càpsules Nespresso (utilitzades!)

Passos:

- Amb el ganivet tallar la part inferior que esta foradada en quadrícula, i retallar l'alumini. 

- Rentar i buidar les càpsules amb aigua, no cal sabó. ( El marro de cafè és un excelent desembussador per les tuberies, i si no, un adob fantàstic per les plantes).

- Eixugar, millor si és a l'aire, millor si les renteu un dia abans.

     

Decorar les càpsules amb retoladors permanents. Ja  que és nadal, les fulles de Boix Grevol donen un aire nòrdic molt irresistible... Sinó les figures geomètriques o les estrelles també són una bona opció. 

- Amb l'ajuda d'una agulla gruixuda (com les de fer ganxet) o un boli, fer dos forats a la part superior de la càpsula.

- Passar pels dos forats el fil, i per baix fer un nus, deixat sufient fil per poder penjar- les. 

Us asseguro que és d'allò més entretingut, i que tota la família pot participar desprès d'un àpat copiós mentre fan la digestió. 

I voilà! Ja teniu decoració per l'arbre, per una cartellera, els poms de les portes... 

Original, reutilitzada i amb aroma de cafè. 

BONES FESTES!

Christmas DIY- Cintes pel cabell

Nadal. Ho sabem tots que és Nadal, sembla díficil no adonar-se que estem al ben mig de les festes més comercials de l'any. I que consti que sempre m'han encantat, i suposo que encara em durarà durant molt de temps aquet apreci absurd que tinc per aquesta celebració.

La llista dels motius pels quals sempre m'ha agradat és llarga, però inclou el fet de regalar. 

Regalar. És una paraula que ja engloba molts sentiments positius. Sempre m'ha agradat molt més fer regals que rebre'n. I des de que era molt petita vaig preferir fer jo els regals ( potser tenia a veure que per impossibilitat econòmica, era la única forma de fer-ne als 8 anys...). Amb els anys els meus pares no van ajudar gaire a que deixés aquesta afició, ja que la meitat dels seus regals eren materials, llibres i eines per fer més regals... Una inversió a llarg termini que diriem... Que desprès no diguin que no sabien que es feien! 

Però no, realment ho tornaria a preferir, descobrir sota el paper estripat de regal un bloc de cartolines de colors, un joc de pintures per vidre, una capsa de rocalla... Ens feia al meu germà i a mi més il•lusió que molts altres regals... Ens ho preniem tant en serio que al final vam montar la nostra pròpia empresa de regals fets a mà: Regalus. 

Han anat passant els anys i he descobert que no estava sola, que en aquest món les manualitats eren una afició bastant extessa, que comparteixo amb amigues, que inclouen com no, l'altra autora d'aquest blog: Judit Copo.

Vivim ara en un moment de plenitud per aquestes aficions, s'han posat molt de moda, s'han revaloritzat i ocupen blogs, revistes, instagrama i pàgines de facebook... És fantàstic! 

Encara que hagin passat molts, molts anys des d'aquell dia en que vaig disenyar el logo de Regalus (un llaç taronja) amb el Paint, i encara que ja sóc independent econòmicament, no he renunciat mai a fer regals a mà. M'encanta comprar regals és cert, però fer-los a mà és una de les coses que dóna per mi més sentit a la meva particular idea del Nadal. 

Actualment el meu temps lliure deu ser una desena part de la que tenia quan tenia deu anys... Però el trec de sota les pedres o no sé d'on, i intento fer cosetes. 

En aquesta linia va el DIY d'avui. Un regal senzill, un detall cuidat.

És una goma pel cabell folrada de roba. Un regal perfecte per quansevol noia una mica original.
Com ho podem fer? Que necesitem?

Materials

• Retalls de roba ( Que no en teniu? No patiu. Segur que teniu un mocador, un foulard que no utilitzeu, en lloc de deixar-lo a l'armari, talleu-lo, és alliberador!)

• Cordill elàstic de cotó ( En venen en quanlsevol merceteria, i sinó regireu el costurer de la mare o àvia). 
• Fil, agulles, didal, i tisores
• Màquina de cosir. (Segur que teniu una tieta, una àvia, o la vostre mare mateix, que tenen màquina de cosir. Teniu una excusa per a aquestes festes per passar a veure-les).

Passos

1. Retallar les tires de roba 
2. Cosirles deixant els extrems oberts, com un tub.  Molt millor si ho feu a màquina.
3. Amb l'ajuda d'un imperdible fer passar la goma elàstica per dins, i tallar-la. La gràcia és que sigui molt més curta que la roba. D'aquesta manera quedarà la roba arrugada. 
4.  Fer un nus fort amb els extrems de la goma.
5.  A mà cosir els extrems, un dins de l'altre. 

I Voilà!  En funció de la roba que feu servir donarà un aspecte més  o menys de mudar, i infinitats d'estils. Així doncs ja tindrieu un regal de reis molt especial!

BONES FESTES!

Turistes o viatgers?

“Aixecar-te ben aviat. Anar amb temps al aeroport. Facturar una o dues maletes. Fer temps al dutty-free. Acudir a la porta d'embarcament. Seure al teu seient. Esperar a que aterri l'avió. Posar per primer cop els peus en un país. Esperar a que aparegui la teva maleta. Agafar un transfer al centre de la ciutat X. Fer el check-in al hotel. Descansar. Esmorzar. Visitar el més famós dels museus. Escoltar l'explicació del guia. Fotografiar la icona més popular de la ciutat. Dinar el menjar típic. Comprar un souvenir que representa una miniatura d'allò més característic. Anar al centre comercial del que tothom parla. Comprar tres postals i un imant. Tornar a l'hotel. Dormir. 

Repetir aquestes accions per nombre de dies que s'estiguin a la ciutat X.”

És això viatjar? Ser turista o viatger?

Tota aquesta reflecció em ve inspirada per un vídeo promocional del Perú que ha avivat la meva ànsia per arribar a distingir qui és turista i qui és viatger. 

Segons el Diccionari de la llengua catalana aquestes serien les definicions de ambdues paraules:

• Viatger: Persona que viatja.
• Turista: Persona que viatja per recreació, recorre un país pel sol gust de conèixer-lo.

Aleshores turista és més que viatger. Un viatger només es desplaça i un turista vol conèixer. Però jo crec que avui en dia s'han diferenciat d'una altra manera. No sóc lingüista, ni una gran entesa de la llengua però en aquest sentit trobo una diferència molt significativa entre les dues paraules que no encaixen en la definició del diccionari. Crec que tenen una essència diferent, que se’ls hi ha atorgat un nivell i un estil invers.

Per a mi:

• Viatger: Aquell que viatja i fa de la experiència una vivència única, intransferible e irrepetible.
• Turista: Aquell que viatja i busca el que ja està establert, s’adapta a uns esquemes proposats, segueix a un grup.

És, doncs, pitjor ser turista que viatger? No, està clar que no. Són estils, models, formes diferents de veure la mateixa activitat. Són models que s'adapted a diferents realitats i els dos són igual de ben valorats per a mi. Però...

"Recuerda que hubo un tiempo que fuimos viajeros no turistas"

Carabassa - Jack'o'lantern

Més capítols de DIY amb caire de tardor! Aquesta carabassa Jack ve inspirada per un vídeo d'internet, també molt bàsic. I aprofitant que s'apropa Halloween i la Castanyada doncs jo també m'apunto a la moda del Jack'o'lantern.

És molt simple, només necessitarem:

• 1 Carabassa
• Ganivets tant serrats com de fulla fina
• Una cullera
• Un bol gran
• Bolígraf permanent
• Espelmes
• i moltes ganes i paciència

Comencem!

Netegem la carabassa amb un drap net humit per treure-li tota la pols i possibles restes “no deseadas”. Un cop neta comencem l'operació. Sembla senzill, ho sé, però jo no n'havia fet cap mai i pensava que portava menys temps. La realitat és que s'han de tenir algunes coses presents si és el teu primer cop (com sempre), primer: el forat de la part de dalt ha de ser gran com el teu canell i a poder ser tallat amb gracia i angle perquè després no caigui dins la ''tapa'' (no feu com jo, que he hagut d’enginyar un sistema perquè no em caigui). Un cop fet això entren en joc les mans i la paciència. Agafem la cullera i comencem a buidar-la amb il·lusió i ganes ja que porta una estona extreure-ho tot. Anem deixant les entranyes en el bol i repetim el procés fins que no quedi resta de la part més carnosa. Un cop fet això la tornem a netejar i comencem amb la part més creativa.

Per fer els forats podem utilitzar tant una plantilla com els bolígrafs permanents. Jo vaig decidir fer a Jack de Pesadilla antes de Navidad basant-me en aquesta imatge:

Amb una mica de paciència i traça anem tallant els ulls , el nas, la boca i altres detalls que vulgueu. I ja està, només quedarà posar-hi l’espelma dins i encendre-la!

Us deixo aquí unes fotografies del procès:

Happy Halloween!

&

Feliç Castanyada!

Decoració de tardor

Avui soc jo, l'altre Judit, la que porta les manualitats. No són pas culinaries, això li deixo integrament a ella però decoraré la cuina de una manera especial. El DIY és una recreació de la font d'inspiració: I Love Queen Charlotte  i, és clar, de veure el pati ple de fulles dels arbres després d'una nit amb un vent de mil dimonis (molt típic de Reus).

És molt fàcil i ràpid de fer, jo he necessitat una hora com a molt i sóc una pesona lenta en aquest sentit. Quan tens les ganes després només fan falta els següents materials:

1.  Fulles seques
2. Fil de corda (jo la he comprat a Leroy Merlyn)
3. Pintures dels colors de tardor i pinzell (tant temperes com pintures a l'oli)
4. Pinces petites (en funció del número de fulles)
5. Purpurina de colors (jo he utilitzat platejada i daurada)
6. i moltes ganes d'embrutar-te!

És tant sencill com ordenar els colors, protegir la taula de les pintures i posar-te a pintar. 

Jo he decidit fer cada una diferent a les altres i sense cap motiu de ''Halloween''. 

No te més misteri que anar pintant amb els colors que hagis escollit i deixar-les assecar una estona. Les que potser porten més feina són les de purpirina, jo per evitar escampar-ne per tota la cuina he utilitzat una bossa de plàstic i un cop estaven una mica seques de la pintura les ficava dins i els hi llençava la purpurina i voilà! 

Després de que passin 5 minuts ja podem començar a pensar on les volem col·locar, retallar el fil de corda i anar-les enganxant amb les pinces. No te cap complicació, només quedareu pringats de pintura i a més brillareu una mica ;)

I el resultat és aquest, una cuina amb aires de tardor! I ja estic pensant en com pintar-les per Nadal... 

Judit

Pebrot Cheese-Cake!

 

A vegades sóc una mica com al contrari de la resta de gent... Normalment la gent descobreix un bloc que li agrada per internet i més tard l'autora o autor treu un llibre, posem de receptes, i el lector online decideix si el vol comprar i seguir àmpliant el seu coneixement sobre el tema del bloc.
Jo no.
Jo he descobert blocs gràcies a llibres i a anuncis de la televisió. Trist perquè són una noia del segle XXi, d'una generació on internet ho és tot. Però... El meu amor als llibres és infinit i mai es podrà comparar amb els lloc htm.
En aquest cas, deixo aquí una versió d'una recepta que he trobat al visitar el bloc de Sandra Mangas . Desprès de haver-me enamorat del llibre uq eporta el mateix nom: " Las recetas de la felicidad".
És una idea molt bona barrejar conceptes dolços amb salats, i aquí queda de debó espectacular.
La recepta original era amb tomàquets cherry, però com que una de les assitents al sopar que preparava no soporta els tomàquets (els coloms tampoc, però bé, no ve al cas) vaig canviar-los per pebrot vermell. Estèticament és molt similar i dona una textura més intensa i cruixent al conjunt.

http://www.larecetadelafelicidad.com/2013/09/cheesecake-salado-con-tomates.html

Us deixo la nostra versió del quadern de cintes:

Pepper cheese cake

Ingredients

Per la base del pastís:

100 g de mantega fosa

200 g de galetes salades

Per al farcit:

300 g de formatge del tipus Philadelphia

150 g de formatge emmental ratllat

2 ous

Pebre blanc

Orenga

Per a la cobertura:

1 pebrot vermell sencer cru

Oli

Sal

Suc de llimona

Pebre

Herbes provençals

Orenga

Preparació: 

0) Precalentar el forn a 200ºC

1) Triturar les galetes amb una picadora, o en el seu defecte amb un mòrter, o també en el seu defecte un corró...

2) Barrejar les galetes picades amb la mantega fosa, primer amb una espatula i finalment amb les mans

 

3) Cobrir la base del motlle autodesmotllable triat (recomenable un de rodó de 18-20 cm) i una mica les parets amb la massa de galetes i mantega

4) Barrejar en un bol a part els 2 ous batuts, els formatges, la sal i el pebre.

5) Abocar-lo sobre el motlle cobert de pasta de galeta

6) Coure al forn durant 20-25 min

7) Alhora que cou, marinar el pebrot tallat en dauets amb oli, suc de llimona i totes les espècies.

 

8) Quan estigui daurat el pastís, treure'l i deixar refredar

 

 9)Desprès decorar amb els dauets de pernil, desmotllar i servir.

 

Bon appétit!

Un tresor perdut: Altafulla

Altafulla, et pot ser un nom conegut o pot ser no et sona a res. Sigui com sigui estic aquí per descobrir-te o redescobrir-te el municipi de les ''bruixes''. (Deixem el tema bruixes que ja és batant controbertit)

El fet de fer un post sobre Altafulla te una causa clara: Estic fent un projecte amb una assignatura de la carrera que, bàsicament, es redueix a crear un producte turístic. Per aquesta raó hem pogut entrevistar a diverses personalitats de la ciutat que van des de el Alcalde, un historiador, les guies turístiques del poble, el cap del centre d'estudis de la ciutat i fins i tot un director de cinema amic d'en Corbacho. Totes elles amb una visió del municipi un tant curiosa i diferent però que deixa entreveure una base comú: Tots estimen Altafulla i en valoren el seu patrimoni.
Aleshores, que passa... per que no tenim turistes?

Per no avorrir amb tota la explicació de perquè el turisme a la part alta d'Altafulla és pràcticament inexistent o la buscar una raó per la qual no s'ha fet promoció, serà el que haguem de fer per tal de presentar el projecte. Aquí, en aquest post, m'agradaria deixar de banda els aspectes ''acadèmics'' i introduir la meva opinió més personal.

Tant personal com que en els meus 22 anys de vida no havia visitat Altafulla. És un problema? Doncs potser sí, i més si això ho fem la majoria. Te més gracia la cosa quan es troba a només 28km de distancia de casa meva i està entre Tarragona i Barcelona. I sense oblidar que, també, el seu nom és repetit mil cops per la veu del Regional que va a Barcelona ''pròxima estació: Altafulla-Tamarit". Si un dia decideixes fer una bogeria baixa del tren i dóna’t un tomb!

Des de aquí us convido a apropar-vos a Altafulla i deixar-vos encantar, que no embruixar, pels seus carrers i les seves històries. Per que com una de les guies va dir "Vivim en un petit poble de la Toscana, però a Catalunya". I no va malament encaminada, jo sóc amant dels carrers estrets i enrevessats que mai saps on et portaran. També de les casetes antigues amb encant que conserven les façanes i les decoren amb flores. I Altafulla és això: un conjunt de carrers amb mil racons esperant a que els hi facis una foto. I la cosa no acaba aquí, un cop ja hagis visitat la part alta posa punt mort i deixat endur cap a la costa. Els colors terra passaran a ser blaus i blancs però l’essència serà la mateixa amb la diferencia que ara l’aire fa olor a mar i les cases estan a tocar de les onades.
Per fer-ho més visual us deixo algunes de les fotos que he anat fent durant aquests dies:

El carrer de les botigues:

La Vila Closa: