Hola coral·lí,
Pot ser és un tant estrany que hagi decidit escriure aquí amb la quantitat d'alternatives que tinc. Et podria trucat, enviar un missatge o un WhatsApp... però no vull, així és el mètode tradicional portat al segle XXI maquillat.
En aquesta primera carta et volia explicar el meu dia d'avui, una mica mogut, dintre de la normalitat. La idea m'ha sorgit (com de costum) mentre polia el Treball de Fi de Grau... pot ser per desconnectar de turismes massius, alternatius i les seves variants.
El dia ha sigut un tant gris, els núvols han decidit aparèixer i deixar constància que hi eren. Avui no es veia el mar des de la finestra de la facultat (normalment si fa sol es pot arribar a apreciar el color daurat del reflex del Sol al mar, després és clar, dels edificis) així que he entès que el planeta volia que avui fos un dia gris. Ho ha sigut en part i en part no, depen de com ho vulguis mirar.
A la facultat han passat bastant de mi amb el conveni, tampoc em sorprèn.
He menjat de mala gana un entrepà, es lo que hay quan no tenim bar.
He fet un examen un tant curiós, ha anat bé.
He tornat a casa i m'he posat amb la feina del TFG i aquí segueixo, fugint una mica, escrivint-te.
Espero que el teu dia gris no ho hagi sigut del tot. Són núvols i marxaràn. Sempre marxen. No es queden per sempre.
Et trobo a faltar
Colibrí
