jueves, diciembre 31, 2015

Escalfar l'ànima per acomiadar el 2015: Vi calent amb espècies!

Avui a l'últim dia del 2015, escric desprès de massa temps, una entrada del blog que comparteixo amb una àmiga de l'ànima. 
Precisament parlem de coses que donen caliu per les festes. En aquest cas, en mig de Nadal, a punt d'acomiadar un any que marxa, avui comparteixo una recepta d'una altre amiga, amb la que comparteixo l'amor per la música i el cant. A més compartim una altra afició: la cuina, i té un blog d'allò més suculent i saludable: http://tessenoster.blogspot.com.es/?m=1

Això del vi calent amb espècies és una cosa que fa molts anys que em fascinava... Ho llegia a les novel•les de mariners del mar Bàltic. I com tot lo nòrdic exercia una fascinació en mi gairabé màgica. És molt típic d'aquesta països i de les festes de Nadal, o de l'hivern en general. 

Per preparar aquesta beguda nomès  us cal: 
- Vi negre
- Canyella
- Anís estrellat 
- Clau
- Sucre
- Taronja
- Llimona



Totes les espècies han de ser senceres no en pols. De la taronja i la llimona, tan podem aprofitar nomès la pell, o fer-ne suc.

 Un cop tenim les espècies, pells de cítrics, el sucre i el vi en una olla, ho portem a escalfar a foc suau evitant que arribi a bullir.


Aquesta recepta és totalment adaptable als gustos de cadascú. Resulta ser com el Nadal, pots triar com gaudir-ne.  En aquest cas pots triar les espècies que afegir al seu vi, la quantitat de sucre,moré o blanc? Deixeu-vos seduir pels aromes, per l'escalfor d'un got fumejant, i per la dolçor dels moments compartits. I ah, brindeu per un feliç any 2016!




martes, agosto 18, 2015

AVIONS DE PAPER - Les mil meravelles de les Festes de Gràcia

Una explosió de colors. Tanco els ulls i veig colors, llums, imatges d'una nit perduda i guanyada a Gràcia. Un barri màgic de la Barcelona que estimo. I són aquets moments els que em reafirmen el que sentim l'una per l'altre. Ella m'enamora i jo em deixo encisar. 
El passat dissabte vaig tenir l'ocasió de poder passejar per aquest barri el dia que començaven les seves festes, unes de les més emblemàtiques de la ciutat. 
I no és extrany que cridin l'atenció de turistes i forasters... 

L'ambient d'aquestes festes ja em va fascinar l'any passat quan hi vaig anar. Era mil vegades millor del que havia vist cada any per la televisió. Els carrers guarnits amb tants detalls i de maneres tant sorprenents, la manera de reciclar objectes inútils com ampolles de plàstic o caixes d'ous, els concerts i les activitats que giren al voltant de cada carrer... I aquest any  no m'ha decepcionat, encara m'ha agradat més. 

Perquè és com si fessis un viatge pel país de les marevelles sense ni sortir d'aquella colla de carrers enredats: entrar en boscos encantats, planetes de ciència ficció o un castell de joguina. És un viatge per països i cultures de tot el món: des del Japó a la ciutat de París passant per una selva tropical... 
I potser t'atures en un concert a sota una pagoda taotista, o a escoltar cançons de Queen sota avions de paper. Potser et fa parar el pas observar com d'una ampolla resulta una flor de cirerer. 
I sinó, simplement camines i camines, et perds pels carrerons, i arribes a una plaça on faran el concert més divertit i surrealista que recordes en molt de temps. 

Però és que ni la pluja et podrà aturar. L'aguantaràs amb paraigües o sense, a peu o en bici, perquè saps que quatre o quaranta gotes no són capaces d'apagar les llums de les Festes de Gràcia.























Així que ja si podeu, deixeu que les festes de Gràcia us facin un petó per recordar!

miércoles, abril 15, 2015

Carta [1] Núvols

15 de abril de 2015

Hola coral·lí,

Pot ser és un tant estrany que hagi decidit escriure aquí amb la quantitat d'alternatives que tinc. Et podria trucat, enviar un missatge o un WhatsApp... però no vull, així és el mètode tradicional portat al segle XXI maquillat.
En aquesta primera carta et volia explicar el meu dia d'avui, una mica mogut, dintre de la normalitat. La idea m'ha sorgit (com de costum) mentre polia el Treball de Fi de Grau... pot ser per desconnectar de turismes massius, alternatius i les seves variants.
El dia ha sigut un tant gris, els núvols han decidit aparèixer i deixar constància que hi eren. Avui no es veia el mar des de la finestra de la facultat (normalment si fa sol es pot arribar a apreciar el color daurat del reflex del Sol al mar, després és clar, dels edificis) així que he entès que el planeta volia que avui fos un dia gris. Ho ha sigut en part i en part no, depen de com ho vulguis mirar.
A la facultat han passat bastant de mi amb el conveni, tampoc em sorprèn.
He menjat de mala gana un entrepà, es lo que hay quan no tenim bar.
He fet un examen un tant curiós, ha anat bé.
He tornat a casa i m'he posat amb la feina del TFG i aquí segueixo, fugint una mica, escrivint-te.

Espero que el teu dia gris no ho hagi sigut del tot. Són núvols i marxaràn. Sempre marxen. No es queden per sempre.

Et trobo a faltar
Colibrí

domingo, marzo 22, 2015

AVIONS DE PAPER: Andorra, Canillo, Meritxell


Començaré dient que em declaro fan incondicional del país dels Pirineus. I ja després de les meves declaracions de "fan" puc narrar l'experiència viscuda el cap de setmana passat.

¿Que podria dir d'Andorra que no sapigueu ja? Doncs crec que he trobat alguna cosa una pel interessant per tal de fer la introducció:

  • L'últim cens de població va recollir 76.949 habitants. És a dir, una població gairebé idèntica en nombre a la de Manresa (Barcelona). ¿Curiós, no?
  • Mai han tingut moneda pròpia, però una bona andorrana em va ben informar sobre tots els símbols dels nous Euro que emitiria el país durant el febrer d'aquest mateix any.
  • Quasi el 80% del seu PIB prové de l'activitat turística, és a dir, viuen especialment d'aquest sector que es concentra durant la temporada d'hivern.


Bueno, l'aventura començava des de Barcelona i 3:30h després de seure a l'autobús (de luxe per cert), de paisatges de pel·lícula i converses de tot tipus arribem a Andorra. Ara ja, carregats havíem d'anar a comprar per a sobreviure durant el cap de setmana a una casa de colònies de Canillo. Una llista de la compra improvisada al Pyrénées, mil voltes pels passadissos del ''super'' i el senyor temps trepitjant-nos els talons amenaçant amb què tancarien la botiga i ens quedaríem a mig comprar... Però no va ser així, vam completar la missió amb èxit i clavant el pressupost.

Ja de nit, cansats, vam instal·lar les mil i una maletes que portàvem, vam fer el sopar i vam deixar que passes el temps entre cançons  i converses. (Us diré que van ser moltes cançons, perquè diré també que no hi ha res més agradable que escoltar cantar algú i aquests "algú" són part del Cor de Farmàcia de la UB. Res més. Fantàstics)
L'endemà, després de dormir relativament poc vam aventurar-nos a descobrir els voltants. Guiats sempre per la millor guia de la zona vam descobrir l'església de Meritxell (patrona d'Andorra) i els camins (amb neu de tant en tant) que portaven a la ciutat de Canillo.







Cal dir que mil imatges se'm van escapar gràcies a la meva falta d'inspiració però algunes fotografies decents en vaig fer.

Un cop a Canillo, després de passar una ''mica'' de ''caloret'' pel qual no estàvem molt preparats vam pujar a la part més alta del poble a la recerca de l'església de Sant Serni. Les vistes eren perfectes, el temps magnífic i la companyia excepcionals.




L'horari no importava, no hi havia pressa per a res ni preocupacions, crec que resumiria la tarda de dissabte d'aquesta manera. Vam dinar, fer ''el que la gent fa quan va amb gent'', jugar a l'UNO, intentar aprendre un altre joc, sopar i tornar a fer ''el que la gent fa quan va amb gent''. I la nit tornava a estar amb nosaltres. Últim dia, última nit.

Sempre he pensat que Andorra és aquell país en el qual no et sents per res estranger. Jo vaig sentir-me com una més. 

Atentament: Copo, turista amb veu desafinada.


sábado, febrero 14, 2015

Cuintes - LOVE IS IN THE AIR - Red Velvet BundtCake


Es diu que les millors receptes i els millors descobriments de la ciència són fruit dels errors. Són accidents. I també diuen que l'amor és alguna cosa similar a un accident. Barreges dues coses i obtens un resultat molt diferent al previst.
No és extrany doncs, que de cara al dia de sant Valentí hagi triat una recepta de Red Velvet.
Doncs és també així que la recepta del pastís més envellutat i roig de la història va ser fruit d'un accident. D'un accident químic. I perdoneu, però l'amor no deixa de ser també un accident químic, un desequilibri hormonal amb conseqüències a tots els nivells.

Centrem-nos.

La recepta original era per fer un pastís de xocolata, o això explica la llegenda, però el cas és que sense llevat fresc disponible, es va utilitzar la clàssica combinació de vinagre i bicarbonat. El bicarbonat és el responsable doncs de la formació de bombolles d'aire que acaben donant aquell aspecte esponjós a totes les masses batudes un cop es couen al forn. Però ai, la indústria alimentària no havia avançat el suficient com per evitar que el cacau es desestabilitzés en presència de compostos mitjanament agressius com el vinagre. Així que el color roig és el resultat de la reacció entre el cacau i el vinagre. El vinagre al reaccionar amb el sèrum de la llet (la buttermilk, que ja en vam parlar en una recepta anterior) deixen al descobert uns compostos colorejats del cacau: les antocianines. (Visca la farmacognòsia!)
Altres  diuen que va ser un accident provocat, ja que durant la època on es va originar aquesta recepta, els anys 40, i durant la segona guerra mundial el color roig va ser molt  popular i va triomfar un pastís d'aquest color.
Avui en dia però, en aquesta fase que estem de redescobrir les velles receptes anglosaxones,  per aconseguir el color roig desitjat és tan fàcil com utilitzar un colorant, derivant de la remolatxa o d'altres.
Existeixen a més aromes i preparats que intenten imitar aquella olor, actualment difícil d'aconseguir, del Red Velvet, derivada del vinagre amb la xocolata.
Exemple: LorAnn Oils Emulsion, Red VelvetPer comprar-ne, o saber-ne més!
Aporta el color roig intens, i l'aroma característic. A més aquesta marca m'encanta perquè a part de resistir els aromes les temperatures incandescents del forn, són sense gluten. I diguem que estic lleugerament sensibilitzada amb el tema.
Per últim, nomès em queda explicar com es fa, i què necessitem! He seguit majoritàriament les mesures de El rincón de Bea.

Ingredients
- 240 ml d'oli d'oliva suau
- 240 ml de nata líquida
 (en la recepta original era buttermilk,
 però el resultat em permet afirmar que el canvi és acceptable)
- 2 ous XL
- 1 cullerada de vinagre
- 1 cullerada d'emulsió LorAnn Oils - Red Velvet
- 1 culleradeta de bicarbonat en pols
- 40 g de cacau en pols, Valor, per exemple.
- 350 g de farina
- 250 g de sucre

Preparació:
1) Precalentar el forn a 175ºC i cobrir el motlle d'esprai desemmotllant, 
ens podem ajudar d'un pinzell de silicona. 

2) Barrejar tots els ingredients secs i tamisar.


3) En un bol gran posar oli, ous i l'emulsió amb el colorant. 
 
Barrejar a poc a poc.

Afegir la nata.
 
4) Afegir en tres cops els ingredients secs.

5) Coure al forn durant almenys 45 minuts, 
i comprovar amb un palet que estigui cuit per dins.

6) Deixar refredar damunt una reixa almenys 10 minuts

7) Desemmotllar i deixar que s'acabi de refredar.

8) Preparar una crema amb nata lleugerament batuda amb un polsim de sal.
El resultat... Espectacular!

I voilà! Ja teniu els postres perfecte per al dia de Sant Valentí.

Bon appétit!