Descobrint la Barceloneta

Avui toca parlar de Barcelona i les seves 10 meravelloses cares. Aprofitant l'espot publicitari d’aquest any a mi m’agradaria introduir-ne una amb pinzellades d’opinió personal. Parlo de la màgica Ciutat Bella i la Barceloneta.

Ciutat Bella és el districte més antic i més caòtic de la ciutat, i a més, allà era on se situava l’antiga muralla de la ciutat deixant evidències d'on va néixer la capital.

Bàsicament, dins del districte, podem trobar els següents barris: el Raval, el Gòtic, la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (on trobem la zona del Born).

Com he esmentat al principi jo em centraré avui en l’antic barri mariner de la zona: la Barceloneta. Aquest antic barri al costat del mar es va construir a mitjans del segle XVIII amb una funció bàsica; la vigilància dels ciutadans per part de la Ciutadella després de la revolta del 1714.

Nosaltres, aprofitant que anàvem a passar uns dies a la ciutat, vam decidir fer una petita excursió des de Passeig de Gràcia fins al famós Hotel W o més popularment anomenat Hotel Vela.

A mesura que comences el camí i vas descendint t'adones que realment sí existeixen les 10 ciutats. Primer el luxós Passeig de Gràcia i els seus majestuosos edificis, les seves exclusives botigues i el seu llegat modernista de mà d’Antoni Gaudí.

Arribes a Plaça Catalunya i no dubtes per un moment que Barcelona és la ciutat més visitada de l'estat Espanyol. Seguim pel Portal de l'Àngel i et deixen endur pels espectacles del carrer i per la música de les botigues i quan no te n’adones els carrers són més estrets i estàs vorejant la Catedral de Barcelona. Un cop ja t’endinses en els caragolats carrers més antics de la ciutat, entres en un laberint de petites botigues i restaurants amb encant. Per no pedres el més fàcil és deixar-se endur fins que de cop tornes al segle XXI i una allau de cotxes es creuen pel Passeig de Colom.

Tot recte, seguint la famosa forma de vela del majestuós hotel trobarem el mar i el Passeig Marítim de la Barceloneta.

És el lloc perfecte per sentir el mar i la seva brisa, per passejar entre sorolloses gavines i immortalitzar com el blau del mar es fusiona amb el blau del cel.

Fer quatre fotografies, passar el dia a la platja, anar amb bicicleta o patins o simplement fer un passeig amb tranquil·litat són unes de les moltes raons per les quals, siguis o no de la ciutat, descobreixis una petita part de les 10 cares.

Jo vaig aprofitar i vaig fer algunes fotografies intentant plasmar la varietat de blaus que es podien apreciar

Els metres de platja superpoblats del mes de Juliol

Platja

Torres Mapfre

El magnífic Hotel W (del qual en sento, diguem-li, admiració vocacional)

Hotel W

El telefèric que uneix les zones del Barri Marítim i el Port i Montjuïc

Caixeta d'informació:

Web del Telefèric del port

Barcelona turisme

Les 10 Barcelones

Restaurant a peu de platja

Ja a casa

Menu del dia: Miguelito al forn!

La meva àvia, com la majoria de les àvies dels nostres temps, té una por desproporcionada a que quansevol dels seus néts passi gana. Això es converteix en tret adorable de les àvies les quals t'insten a menjar sempre una mica més, a no deixar res al plat, i a oferir-te sempre unes pastes amb el cafè, un gelat desprès del postre, una mica més de tot. I no es que vagin en contra de les dietes, i quan et diuen que estàs massa prima potser exageren una miqueta... Però es fan estimar tant que arriba un moment que ni et queixes. 

Doncs imagina't si a més vius fóra de casa, "sola", i t'has de cuinar i omplir el rebost tu mateixa. La por de que no estiguis fent adecuadament es multiplica exponencialment. En què es tradueix això? 

En paquets i més paquets que t'envien i preparen amb menjar per a tu. 

En el meu cas concret no són tuppers de menjars casolans, són ingredients per a que jo els faci. Hi ha un en especial que em fa molta gràcia: els pollastres sencers. O com els anomenem a casa meva, Miguelitos.

No sé en quin moment a mi se'm va acudir la brilant idea que me'n podia endur un dels que havia enviat a casa meva de Reus, per provar de fer-lo jo al forn. Aquell dia va ser un gran error sense que jo ho sabés... 

Des de llavors de forma continua he tingut pollastres grocs sencers, netejats i frescos per congelar llestos per nomès cuinar.

Doncs així era, durant els exàmens de Juliol d'aquet any en tenia un reservat, esperant a que si em venia a veure la srta. Judit Copo a la ciutat comptal pogués oferir-li alguna cosa més que pasta amb tomàquet. 

Així que dit i fet. El primer diumenge desprès d'acabar (per fi!) tots els examens el vam cuinar. 

He de confessar que la recepta és una recepta de temporada. Però de temporada de nevera. Traducció: varia en funció dels ingredients que en el moment de procedir a la preparació del Miguelito es trobin a la nevera. 

Intentaré escriure una recepta bàsica per a que tothom qui volgui pogui desrpès variar-la a conveniència.

Miguelito al forn

Ingredients: 

Un pollastre sencer i net

Verdures com:

Patates

Carxofes

Pastanagues

Tomàquets

Ceba picada congelada

Alls

Una llimona 

Oli

Sal

Pebre blanc

Utensilis:

Ganivets

Pinzell de silicona

Safata de ceràmica apta pel forn

Preparació:

0) Precalentar el forn a 220ºC

1) Pelar i tallar a làmines les patates sufiecients com per cobrir tota la safata.

2) Afegir un grapat de ceba picada entre les patates

3) Afegir oli i sal amb alegria, i dos dents d'all sencers

4) Tallar la resta de verdures, en quarts o rodanxes i reservar

5) Tallar la llimona, o punxar-la, i introduir-la dins del pollastre sense por

6) Posar el pollastre sobre el llit de patata

7) Acabar de col·locar les verdures al voltant del pollastre

8) Vernissar el pollastre amb oli, sal i pebre amb l'ajuda d'un pinzell

9) Posar al coure al forn fins que estigui daurat, (aprox 90 minuts)

En el nostre cas, aquell dia no teniem patates "aprofitables", així que ho vam fer tot igual menys la part de les patates... De guarnició vam optar per bullir una mica d'arròs salvatge, que  amb el pollastre i la salseta combinava més que bé....

Bon appétit!

Texans d'estiu

Dels estius de quan erem més joves Judit, recordo moltes coses amb afecte... Però un símbol per mi a títol personal van ser els llibres de l'Ann Brashares. Els diferents estius dels texans blaus. Quatre amigues de la mateixa edat que passaven separades les seves vacances i tenien un vincle, uns texans que s'anaven enviant amb cartes. Uns texans compartits per compartir els estius. Quatre estius, quatre llibres, veure com van crèixer elles entre les pàgines, com hem canviat nosaltres i com ha canviat tot en general.

És potser per aquest motiu que penso que a l'estiu li queden molt bé els texans! De tots els colors i tons de blau, de totes les mides i estils. I clar al remenar els armaris trobes pantalons antics que expliquen històries velles però que ja no et poses, no van bé o les modes els han abandonat. Però tampoc els vols donar i perdre'ls. Així que en plena inspiració i agobiada per la xafogor vaig pensar que la millor manera de donar-lis una segona oportunitat era convertir-los en shorts!

Com es fan i que es necessita?
- Pantalons texans vells
- Tisores i material de cosir
- Retalls de robes (mocadors de flors, vetes, blondes bordades...)
- Maquina de cosir, o les mans d'alguna mare o avia benèvola.

En el meu cas va ser la meva mare qui va donar forma al que jo tenia en ment (això, aquesta afició per les manualitats és en part culpa seva) i qui va cosir amb la màquina. Crec que a part d'una amassadora de l'estil Kitchen Aid, si mai visc sola i m'han de fer regals com si fos una llista de noces demanare obligatòriament una màquina de cosir!
Tornant al tema dels texans... Alguns els vam tallar mentres els duia posats, altres els vam tallar fent servir de model altres pantalons curts que sí que van bé. I desprès doncs uns els vam convertir en uns pantalons amb detalls d'una roba molt bonica de floretes en tons càlids. Uns altres que en el seu moment van ser molt cars i preuats els vam decorar amb vetes blanques bordades.
També hi va haver moment pels més descarats, utilitzant uns tenyits ja amb marques d'animal print i decorats amb cremalleres metàl·liques grosses vam optar per donar-lis un aire més Rock&Roll i els vam desfilar sense cosir la vora.

Així que dit i fet, en una tarda tenia tres models de texans curts per estrenar! Totalment low-cost, i amb l'afegit del valor no material que tenien i seguiran tenint...